La dona berber.

La dona en la cultura berber, és la base familiar, encara que el patriarcat és el lema general.

Són grans narradores de contes i llegendes que han heretat ancestralment, tenen una gran tradició oral, sempre contra la intolerància i l'abús de poder, molt acostumades a utilitzar subtileses i ironies, al contrari que la dona àrab, acostumen a participar en reunions i festes, fins i tot amb estrangers.

En canvi l'home és el que té el control absolut sobre els membres de la família, la dona, per la seva banda, controla els pilars de la moral i la vida privada de la família.

En tots els casos d'honor de la família, dependrà de les joves i de la guàrdia de la seva virginitat. Són molt supersticioses i donades a encanteris i encisos cap al marit per conservar, amor i fidelitat.

• L'home és el cap familiar.

• La dona ha de obeir a l'home (pare, germà o marit).

• Tenen dret a la seva manutenció.

• Poden disposar o administrar els seus béns personals.

• El dot que la dona rep en plena propietat, constitueix una condició de validesa del matrimoni.

• Són excloses de la filiació.

• No poden casar-se amb no musulmans.

• Només els homes tenen dret a la infidelitat.

• La poligàmia al Marroc, està consentida amb quatre dones, sempre amb l'autorització de l'esposa.

• La tutela dels fills, sempre és compartida.

• La dona està considerada subjecte dependent, sense identitat jurídica.