Els menjars tipics

La gastronomia

En aquesta imatge com podeu veure us mostren els plats més populars de la cuina berber, diversos menjars elaborats a partir de matèries primeres. Hi ha plats que s'ha de menjar amb la cullera, però n'hi han plats que per motius tradicionals s'han de testar amb la mà, com en el cas del cous-cous.

La cuina amazigh és molt sabrosa i molt especial, ja que consisteix el resultat de influencies mediterrànies tant orientals com africanes.

Els plats, és preparen amb matèries primes de bona qualitat, el plat més conegut internacionalment és el cous-cous, que consisteix en un guis de carn amb diverses verdures, que acompanya a una sémola de blat de moro suau i deliciós, es serveix en un plat per varies persones, al estil tradicional és a dir amb les mans

A les illes Canàries, sobreviu un altre plat de origen amazigh: anomenat gofio, aquest plat tradicional en la dieta canària, reflexa una forma de preparar el gra tipic de les cultures asentades en la sabana africana, semblen al mijo testador de los tuaregs.

Un altre plat típic de la cuina amazigh es el tajine, ja que consisteix en un estofat de carn elaborat a foc lent i en el seu propi plat (ha se ser de fang amb la cònica) s'ha acompanya amb hortalisses, olives, ametlles o de fruita. Les receptes més importants son les del tajine de pollastre amb llimones confitades i olives, el tajine de vedella amb prunes, passes i sèsam, i uns altres més populars, son els de gust agredolç, amb ametlla, mel i canyella. També hi ha tajins de peix, elaborats generalment amb ceba, tomàquet, patata, pebrot, oli abundant i de espècies picants.

Les amanides, també son plats elaborats pels berbers, son molt variades, que és serveixen en petits plats i es componen d'hortalisses fresques, rostides o guisades, o de fruita.

La harira, és una sopa nutritiva, que que veu al mes del Ramadà i durant els mesos més freds, aquest típic menjar està constituït per cigrons, llenties, carn ( be o pollastre), ceba, tomàquet, pebre, canyella i farina. Es sol servir ben espessa i acompanyada de dàtils.

La dona berber.

La dona en la cultura berber, és la base familiar, encara que el patriarcat és el lema general.

Són grans narradores de contes i llegendes que han heretat ancestralment, tenen una gran tradició oral, sempre contra la intolerància i l'abús de poder, molt acostumades a utilitzar subtileses i ironies, al contrari que la dona àrab, acostumen a participar en reunions i festes, fins i tot amb estrangers.

En canvi l'home és el que té el control absolut sobre els membres de la família, la dona, per la seva banda, controla els pilars de la moral i la vida privada de la família.

En tots els casos d'honor de la família, dependrà de les joves i de la guàrdia de la seva virginitat. Són molt supersticioses i donades a encanteris i encisos cap al marit per conservar, amor i fidelitat.

• L'home és el cap familiar.

• La dona ha de obeir a l'home (pare, germà o marit).

• Tenen dret a la seva manutenció.

• Poden disposar o administrar els seus béns personals.

• El dot que la dona rep en plena propietat, constitueix una condició de validesa del matrimoni.

• Són excloses de la filiació.

• No poden casar-se amb no musulmans.

• Només els homes tenen dret a la infidelitat.

• La poligàmia al Marroc, està consentida amb quatre dones, sempre amb l'autorització de l'esposa.

• La tutela dels fills, sempre és compartida.

• La dona està considerada subjecte dependent, sense identitat jurídica.

Telar Bereber Tradicional en Ifoulou